Dia especial pels bons del club PadeL’Hospi, doncs jugaven a
casa els de 2a categoria, desprès del sever i just repàs que varen rebre la
primera jornada. No hi ha res millor que una immersió en la realitat per
adonar-se que això no es una costellada entre quatre i que la competició és i
serà intensa i interessant.
Per tant, i en primer lloc, felicitar als jugadors que han
aconseguit els tres punts que es disputaven a casa. Però que aquest resultat no
es porti a l’engany. Aquest cronista només ha pogut seguir en la seva totalitat
el partit en el que ha intentat jugar un antic Marc Connors, que ara es fa
anomenar “Jimbo” Connors... i per tant a
aquest partit em referiré exclusivament.
Comparteixo amb el meu col·lega Butanito Garcia que la sola
presència d’en Albert Comes “el crak” dona seguretat i ho fa més fàcil. Però anem, anem, a allò que jo he vist. Parella contrària
molt rocosa i contundent a la que ha tingut oportunitat, però no han arribat a jugar de la forma
compenetrada que la situació requeria i han comés masses errades no forçades
cercant el punt massa ràpid i això en pàdel es paga i molt car.
El Crak Albert Comes, no s’ha despentinat gaire, ha cobert
2/3 parts de la pista i ha comés només cinc errades no forçades en tot el
partit. Bona col·locació a la pista, dominant la situació i imprimint la
velocitat justa en cada cop, ha tret de polleguera als contraris, que ja no
sabien com jugar-hi, intentant carregar el joc sobre la ventafocs del partit,
es a dir, Marc Connors.
Marc Jimbo Connors, avui àlies el natilles... ha començat
tremolós i insegur, ha sentit en excés la pressió inicial i li ha costat entrar
en el partit. Per un moment he vist jugant a un altre jugador d’un altre lliga
(Svatetz Vilas), que es caracteritzava per ocupar 1/4 de la pista deixant al
company la resta... doncs això és el que ha passat avui en més d’un moment.
Fins i tot algú del públic li ha recordat allò que ell sempre te present... Va, va, pensa una mica !!!! hem sentit.
En el decurs del partit ha anat entrant en el joc, però no
ha estat el Marc Connors que és i el que vol ser. Bona forma física, s’ha
deixat portar en el ball de parelles pel seu company i això li ha anat bé, tant
amb ell com al resultat final. Esperem que del partit d’avui hagi aprés alguna
cosa més, a part de posar-se la gorra cap endavant i cap endarrere...
Al final, salutació de cortesia entre els contrincants i
somriure tipus CR7 d’en Marc Connors pel resultat i a celebrar la victòria.
Ludovichi
Corleone
Hospitalet,
28 de gener de 2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario